viernes, 29 de marzo de 2019



ALZHEIMER 


On has anat, benvolgut ésser, 
que al meu costat estàs 
com si no estigueres? 
El teu mirar perdut, 
refreda més que la neu, 
la teua fragilitat, 
trenca les pedres. 
On has anat, deixant-te part a la terra? 
Seria, per aquell mes de tardor, 
quan les aus volen 
a la recerca d’una altra primavera. 
Amb elles partiria 
la teua meitat viatgera, 
l’altra, va quedar al meu costat, 
com l’au que sense forces, 
es queda a la calor de la llar, 
mirant volar, el fum per la ximenera. 


ALZHEIMER 

Eliseo Ferrero
¿Dónde has ido, querido ser, 
que a mi lado estás 
como si no estuvieras 
Tu mirar perdido, 
enfría más que la nieve, 
tu fragilidad, 
rompe las piedras. 
¿Dónde has ido, dejándote parte en la tierra? 
Sería, por aquel mes de otoño, 
cuando las aves vuelan 
en busca de otra primavera. 
Con ellas partiría 
tu mitad viajera, 
la otra, quedó a mi lado, 
 como el ave que sin fuerzas, 
se queda al calor del hogar, 
mirando volar, el humo por la chimenea.

Eliseo Ferrero Premio Internacional de poesía Jovellanos (Ver)

No hay comentarios: